L’arbre nuós de karité creix a les zones tropicals, ja siguin silvestres o cultivades, fins a una alçada de 10-15 m. Localment, és una font important de greix. Les principals àrees en què es conrea són les regions de la sabana del Sudan i en les àrees on creixen els rius Níger i en la part alta del Nil. En la seva nativa Àfrica Central, l’arbre representa una font important de greix, ja que les palmes d’oli que es cultiven al Nord i al Sud no prosperen en aquestes regions.

L’ovari de l’arbre de mantega de karité conté faves de la mida d’un albercoc de color groc-verdós que contenen una llavor de la mida d’una castanya d’índies (llavor). Mentre que els ocells, els elefants i els humans gaudeixen menjant els seus faves, la mantega de karité s’obté de les llavors (que contenen un 34-57% d’oli) que són triturades o mòltes en una premsa mecànica. Anteriorment, el greix s’obtenia triturant les llavors, que es bullien en aigua. Llavors, els greixos que flotaven a la superfície eren desnatades. La mantega de karité crua té una olor acre i desagradable i, per tant, es refina. La mantega de karité refinada té un sabor magnífic. És un greix sòlida, gris-verdosa o blanquinosa que conté aproximadament quantitats iguals de proporcions riques en àcid esteàric i oleic, i té una olor dèbil i característic.

La mantega de karité és altament valorada en els seus països d’origen com a greix comestible. El producte exportat s’utilitza sobretot en la producció de sabó i espelmes. La indústria cosmètica utilitza mantega de karité com greix sintètica per locions i cremes. En farmàcia, la mantega de karité s’utilitza per tractar dermatosis, èczemes, cremades i cremades solars.