‘Oli bufat’ és el terme utilitzat per descriure olis grassos produïts bufant aire calent, a una temperatura de 100-150ºC, en un producte, durant diverses hores. Encara que, en principi, es pot utilitzar qualsevol oli vegetal per produir olis bufats, l’oli refinat de colza (oli de colza) o l’oli de llinosa refinat s’utilitzen en la majoria dels casos. En tots dos casos, els productes finals es denominen ‘oli de colza bufat’ o ‘oli de llinosa bufat’.

Quan es bufa aire calent, a una temperatura de 100-150ºC, en un producte, durant diverses hores, els àcids grassos continguts en els olis experimenten un procés d’autooxidació. Això també passa quan es deixen els olis vegetals exposats a l’aire, però en aquest cas l’autooxidació triga diversos mesos. Els olis bufats són líquids clars i vermellosos, assecants, resistents al mal temps i que desprenen una olor característica. Són viscosos i enganxosos, no solubles en aigua, però solubles en solvents lipofílics.

Comparat amb els olis refinats, la viscositat en els olis bufats és molt superior, però es pot ajustar alterant el temps de bufat. L’aire bufat deixa el producte amb una composició d’àcids grassos que es diferencia de la de l’oli utilitzat en la producció. Per exemple, l’oli de colza bufat conté una gran quantitat d’àcid oleic (60-75%) i aproximadament proporcions iguals (4-9% i 5-8%, respectivament) d’àcid palmític i linoleic, amb una mica d’àcid esteàric (2-5%). Els altres àcids grassos són l’àcid linolènic (màx. 2%) i l’àcid erúcic (màx. 6%).

Els olis bufats s’utilitzen en la indústria dels tints així com en materials de recobriment. En la indústria dels detergents, els olis bufats s’utilitzen en la producció de substàncies actives per rentar, ja que tenen unes excel·lents característiques antiespumosas. És per aquest motiu també que els olis bufats s’utilitzen en la indústria del metall com a col·lectors d’aigua de flotació.