La borratja és una planta anual de fulles aspres que pertany a la família Borraginácea. Té una alçada de 30-60 cm i destaquen les seves flors de color blau, amb fulles aspres (que són utilitzades per a condimentar amanides verdes de “cogombre” per la seva aroma, que s’assembla molt a la del cogombre fresc). Aquesta planta es va originar en espais oberts no cultivats de la regió mediterrània.

La planta pot trobar-se també en jardins, vores de carretera i en guarets. A part d’Alemanya, la borratja és nativa d’Europa Occidental, Europa Central i Europa de l’Est, i també del sud-oest d’Àsia i Amèrica del Nord. No obstant això, les principals àrees són els Països Baixos, França, Espanya i Amèrica Llatina.

La borratja s’ha utilitzat durant molt de temps com a remei natural (agent mucolític per a persones amb tos, o com a agent purificador de la sang), però també conté alcaloides de la pirrolizidina que s’associen a efectes indesitjats hepatotòxics i carcinògens (els celtes es van intoxicar amb vi aromatitzat amb borratja abans d’entrar en batalla). L’oli és de color groc clar, ric en àcid palmític, oleic i linoleic i particularment ric en àcid g-linoleic (16-25%), que emet una olor característica i té un gust suau. L’oli de borratja té un contingut d’àcid g-linoleic natural més elevat que qualsevol altre oli vegetal.

S’utilitza amb fins medicinals en el tractament de l’artritis reumatoide, trastorns de la pell (psoriasi), èczemes, obstrucció de l’artèria coronària, hipertensió, i també per controlar la quantitat de colesterol que circula en sang. Altres àrees en què també s’utilitza són en l’aromateràpia i en la regeneració del teixit de la pell i de les ungles.