El bacallà es troba principalment en aigües que banyen la costa de Noruega, l’arxipèlag Lofoten, Spitzbergen i Islàndia, així com les costes de l’Àrtic de Rússia i Canadà. No obstant això, les principals zones de pesca se situen a la costa de Noruega, l’arxipèlag Lofoten, Spitzbergen i Islàndia. L’oli és menys important que la carn del peix i s’esprem o s’extreu a partir dels fetges frescos o congelats. El bacallà pot viure fins a 20 anys, i pot créixer fins a 1,3 m de longitud i pot arribar a pesar 40 kg.

L’oli és clar, oleaginós, elevadament fluid i de color groc fort o groc daurat (oli de fetge de bacallà medicinal) o marró (oli de fetge de bacallà veterinari) líquid, amb una olor i gust característics de peix. És ric en àcids grassos poliinsaturats, amb 4-6 enllaços dobles. L’oli de fetge de bacallà també conté grans quantitats de vitamines A i D. En contrast, l’oli només conté una petita quantitat de vitamina I acte-oxidant.

Pel seu elevat contingut en àcids grassos poliinsaturats, l’oli de fetge de bacallà té una gran importància en fisiologia nutricional. És utilitzat per a la prevenció i el tractament de l’arteriosclerosi i malalties cardiovasculars (els esquimals no solen presentar malalties del cor tot i prendre moltes calories i tenir una dieta rica en lípids). En la seva forma terapèutica, l’oli de fetge de bacallà s’utilitza per tractar la deficiència de les vitamines A i D (profilàcticament per a la protecció contra el raquitisme). Per a la presa oral, l’oli de fetge de bacallà sol tenir condiments i / o és administrat en forma d’emulsions d’oli de fetge de bacallà.

A més, l’oli de fetge de bacallà s’utilitza com a ungüent per al tractament de ferides. Un altre ús, totalment diferent, és el seu ús en els aliments animals i en indústries químiques especialitzades, on s’utilitza com a agent deshidratador en la producció de vernís i de pintura. En aquestes àrees, s’utilitza principalment l’oli de fetge de bacallà veterinari, més que el medicinal.