La carbassa, una fruita de tipus baia, es va originar a les zones tropicals americanes i el seu fruit és el més pesat en el món vegetal, arribant a pesar fins a 25 kg. La planta és enfiladissa, amb flors grogues. Forma ovaris de forma rodona o ovalada on es contenen les llavors, que tenen aproximadament 2 cm de longitud. Actualment, les carabasses també viuen en latituds temperades d’Europa, Amèrica, la Xina, Àfrica i als països de l’antiga Unió Soviètica. Els països més importants en cultiu de carbasses són Àustria (Estíria), Hongria, Romania, Turquia, Itàlia, el sud de Rússia, Argentina, Xina, Japó, Egipte i Síria.

Les llavors assecades de la carbassa (amb contingut d’oli = 35%) s’espremen i produeixen un oli de color verd fosc ric en àcids oleic i linoleic, que emet una olor característica i amb gust a nou. L’oli no és refinat i gairebé tot el producte es comercialitza premsat en fred. Tot i que l’oli de llavor de carbassa té un elevat contingut de g-tocoferol, es torna ranci ràpidament, a causa del seu caràcter insaturat.

L’oli de llavor de carbassa és un oli de taula popular per amanir amanides. Concretament, l’oli de llavor de carbassa és un oli de taula molt popular, especialment a Àustria, Hongria i al sud de Rússia, mentre que a Alemanya, el seu preu elevat restringeix l’ús gairebé exclusivament a l’alta cuina. Al mercat farmacèutic, l’oli de llavor de carbassa s’utilitza, juntament amb les llavors de carbassa (alleuja malalties de la bufeta i problemes de pròstata), com a farciment per a les càpsules de gelatina toves.