El lli és una planta anual que es conrea des de l’antiguitat amb una flor de color blau que va ser utilitzat pels sumeris i els egipcis fa 6.000-8.000 anys (les mòmies s’embolicaven en draps de lli), encara que també va ser conreat per la gent que construïa habitatges sobre puntals (Llac Constanza, Unteruhldingen). No se sap exactament on es va originar la planta. Els germànics la cultivaven. Fins al segle XVI, Alemanya va ser una de les? Nacions industrials? principals, en cultiu de lli. L’amenaça es va presentar amb el cotó, que era més flexible i més fàcil de tenyir, el que va provocar una dramàtica reducció en el cultiu. Avui dia, els principals països productors són els que voregen el riu de Plata, juntament amb els EUA, Canadà, l’Índia, Egipte, l’antiga Unió Soviètica i, en menor mesura, Bèlgica, Holanda, França i, recentment i de nou, Alemanya.
Les càpsules de color marró assecades d’aquesta planta contenen cadascuna 6-7 llavors, amb un contingut d’oli d’aproximadament 38-44%. Després que aquestes càpsules hagin estat mòltes, el producte resultant es pressiona (oli de llinosa premsat en fred) o s’extreu l’oli amb solvent, abans del procés de refinat (oli de llinosa refinat).
L’oli de llinosa premsat en fred és un líquid clar, de color groc daurat, marró, o verd-groguenc amb una olor i gust característics. El producte refinat és de color groc daurat clar. A causa del procés de refinació, l’olor i gust característics són menys obvis. La denominació ‘oli de llinosa refinat’ també cobreix un producte parcialment refinat que és al mercat. S’ha neutralitzat i blanquejat, però no desodoritzat.
L’oli de llinosa és ric en àcids oleic i linoleic (en proporcions iguals aproximadament) però sobretot en àcid linoleic. L’oli té unes fortes propietats d’assecat i, quan s’estén, s’asseca en forma de pel·lícula sòlida i transparent en un termini de 24 a 36 hores (acte-oxidació). L’oli de llinosa s’utilitza principalment en la indústria química, com a matèria primera per a la producció d’olis, vernissos, recobriments de superfícies a força d’olis i linòleum. També s’utilitza, en una menor mesura, per modificar les resines alquídiques (oli de llinosa alquídica) i en la preparació de sabons, massilles, tintes d’impremta i liniments. A causa de les seves propietats polimeritzades, l’oli de llinosa pot ser utilitzat com aglomerant de pintures. L’oli de llinosa produït mitjançant escalfament sense aire és viscós, els recobriments són sòlids, elàstics i capaços de resistir canvis climàtics i de temperatura. L’oli de llinosa també s’utilitza com a purgant (ovelles i cavalls) en medicina veterinària, així com també en cosmètica (cremes exfoliants). L’oli de llinosa premsat en fred s’utilitza a menor escala com oli de taula, principalment als països d’Europa de l’Est.