La noguera, que és originària d’una àrea que s’estén des de la part del sud i central d’Europa via Àsia Menor i Àsia Central fins a la Xina i el Japó, i també al nord d’Àfrica, creix fins a una alçada de 30 mi produeix un fruit amb os que conté una sola llavor. A Alemanya, la noguera es cultiva dins d’una àrea els límits gairebé es solapen amb els de l’àrea vinícola. Una varietat, la nou negra (Juglans nigra L.), es cultiva a Amèrica del Nord. Per poder trencar les nous es necessiten uns trencanous especials. Les nous són molt populars en el sector de la pastisseria i en els gelats.

La noguera europea es valora no només per les seves nous, sinó també per la seva preuada fusta utilitzada pels ebenistes. L’oli és transparent i de color groc daurat. És assecant i té una olor i gust agradables. És ric en àcids oleic, linoleic i linolènic (també conté 6-8% d’àcid palmític). Les nous picades (amb un contingut d’oli d’aproximadament el 60%) es premsen en fred mecànicament (oli de nou premsat en fred), i després l’oli es refina (oli de nou refinat).

Les nous marrons són molt populars (les nous crues s’utilitzen en la fabricació de gelats); l’oli de nou també s’utilitza en la indústria alimentària, com oli de taula preuat (per amanir amanides). En la indústria farmacèutica, l’oli de nou s’utilitza com a base per a ungüents terapèutics. En la indústria cosmètica, s’utilitza en cremes i xampús. L’oli de nou també s’utilitza, a menor escala, en olis.