Es creu que el sèsam és la planta oleaginosa més antiga, i hi ha proves que els perses ja la utilitzaven en l’any 2100 a.C., encara que se suposa que es va començar a produir a l’any 4000 a.C. La planta és originària dels països que envolten l’oceà Índic, Àfrica Oriental i l’Índia. Des del principi, el sèsam era una planta clau en termes econòmics i culturals. El Rei Sargon II va utilitzar les llavors de sèsam per pagar els salaris. El proverbi “Obre’t, sèsam!” s’utilitzava per aconseguir que les beines s’obrissin, per alliberar les llavors. Avui en dia, el sèsam es cultiva principalment a l’Índia, la Xina, Sudan, Egipte, l’antiga Unió Soviètica i Mèxic. Durant el període de creixement, aquesta planta, que creix a una altura aproximadament d’entre 60 cm i 1,2 m, requereix temperatures de 20-24ºC, condicions de maduració en sec i un període sense gelades d’almenys 5 mesos, ja que aquestes condicions exposen el sèsam a múltiples riscos.

La llavor de sèsam és una de les plantes oleaginoses riques en greixos, amb un contingut d’oli entre 45-63%. L’oli cru és en un primer moment esmicolat, espellofat i condicionat abans de ser pressionat o extret (solvent) i posteriorment refinat. L’oli és clar, de color groc daurat, i quan és premsat en fred desprèn una olor a nou, mentre que el producte refinat és clar, de color groc brillant i pràcticament inodor. Tots dos graus es quallen en una massa mantegosa a una temperatura d’aproximadament – 4ºC. L’oli, del qual 3/4 parts corresponen a àcids grassos essencials ‘nsaturados (àcids oleic i linoleic, en proporcions gairebé iguals) és un oli de taula de gran valor en termes fisiològics nutricionals. Gràcies al seu contingut antioxidant, aquest producte, comparat amb altres olis vegetals, té un període de conservació bastant llarg.

A Europa, l’oli de sèsam s’utilitza principalment en la producció de fleca comercial i en la producció de margarina. L’oli de sèsam també s’utilitza en el mercat farmacèutic com a excipient per a medicaments.